A Abel Vilalta S.L. sentim una veritable passió per la refrigeració industrial i comercial. Més enllà de ser la nostra especialitat, és una disciplina que ha evolucionat al llarg dels segles gràcies a la innovació, la curiositat científica i el compromís amb el benestar de les persones.
Amb aquest article volem oferir una mirada didàctica sobre la història de la refrigeració: des dels seus orígens més rudimentaris fins als sistemes sostenibles actuals. Perquè conèixer el passat del nostre sector és també una manera de construir-ne el futur.
ELS ORÍGENS: CONSERVAR AMB NEU I GEL
Tot i que avui associem la refrigeració a electrodomèstics o sistemes industrials, les primeres formes de conservar el fred daten de l’Antiguitat. Egipcis, grecs i romans ja utilitzaven coves i pous naturals per emmagatzemar neu i gel durant els mesos freds, cosa que permetia conservar aliments o gaudir de begudes fredes a l’estiu.
Aquestes “neveres naturals” es construïen en llocs ombrívols i frescos, i s’aïllaven amb palla i serradures. La neu es premsava per allargar-ne la conservació i el transport exigia una logística sorprenent: recol·lectors, vigilants i transportistes treballaven de nit o a les hores més fredes per evitar que el gel es desfés.
PRIMERS MÈTODES QUÍMICS I FÍSICS
A partir del segle XVI, es van començar a estudiar formes artificials de generar fred. El metge Blas Villafranca, per exemple, ja refrigerava begudes a Roma amb mescles refrigerants. Als segles XVII i XVIII, científics com Robert Boyle, Philippe Laire o Daniel Fahrenheit van desenvolupar tècniques experimentals com la congelació del mercuri o la mesura precisa de temperatures extremes.
També es van popularitzar mètodes químics basats en reaccions endotèrmiques. La combinació de gel i sal, o mescles amb nitrats, permetia reduir la temperatura fins a -16 °C. L’any 1843, la inventora Nancy Johnson va patentar la primera geladora domèstica de maneta, que utilitzava gel i sal per elaborar gelats.
L’ARRIBADA DEL FRED ARTIFICIAL
La gran revolució va arribar amb els primers sistemes de refrigeració artificial. L’any 1748, el metge i químic William Cullen va aconseguir produir gel mitjançant l’evaporació d’èter etílic. Més endavant, Michael Faraday va experimentar amb gasos com el CO₂, que encara avui s’utilitza (R744).
Durant el segle XIX es van patentar els primers sistemes de refrigeració per compressió i absorció. John Gorrie, l’any 1842, va desenvolupar un prototip per refrigerar habitacions hospitalàries, i el 1851 va patentar una màquina per fer gel. Per la seva banda, Ferdinand Carré va idear una màquina d’absorció que funcionava sense electricitat, fent servir vapor per regenerar el refrigerant (amoníac).
L’AVANÇ DE LA REFRIGERACIÓ MECÀNICA
Paral·lelament, la tecnologia per compressió mecànica va avançar amb rapidesa. L’any 1834, Jacob Perkins va patentar la primera màquina de gel, que feia servir èter etílic. Poc després, el francès Charles Tellier va dissenyar una màquina frigorífica industrial amb amoníac, utilitzada amb èxit a la fàbrica de xocolata Menier, a París.
Però va ser Carl von Linde, el 1875, qui va impulsar decisivament aquesta tecnologia. Primer amb alcohol metílic i després amb amoníac, els seus sistemes es van expandir ràpidament: en poques dècades, el 75 % dels fabricants de gel als EUA utilitzaven les seves màquines.
LA NEVERA ARRIBA A CASA
A principis del segle XX, la refrigeració va fer el salt a l’àmbit domèstic. La primera nevera s’atribueix a Marcel Audiffren i es va comercialitzar als EUA per General Electric. Poc després, Fred W. Wolf va llançar un model de cost elevat, mentre empreses com Frigidaire i Kelvinator van introduir millores com el termòstat.
Tot i això, els primers sistemes utilitzaven gasos tòxics o inflamables com el diòxid de sofre, formiat de metil o amoníac. Tot va canviar el 1931, quan DuPont va introduir els CFC o “freons”, molt més segurs. Això va permetre la fabricació massiva de neveres domèstiques accessibles per a les famílies mitjanes.
A Espanya, la primera nevera domèstica va aparèixer el 1952. El seu cost era elevat: l’any 1962 en podia costar 11.000 pessetes, mentre que el sou mitjà rondava les 3.000. Tot i així, la refrigeració es va convertir poc a poc en un element indispensable a llars, comerços i indústries.
EL REPTE MEDIAMBIENTAL I EL FUTUR DE LA REFRIGERACIÓ
Tot i la seva utilitat, els CFC van resultar perjudicials per al medi ambient: contribuïen al deteriorament de la capa d’ozó i a l’efecte hivernacle. Per això es van signar tractats internacionals com el Protocol de Montreal (1987), el Protocol de Kyoto (1997) i l’Acord de París (2015) per limitar i eliminar-ne l’ús.
A nivell europeu, la normativa F-Gas impulsa l’eliminació progressiva dels gasos fluorats. La indústria, per la seva banda, respon amb solucions basades en refrigerants naturals com el CO₂ (R744), el propà (R290) o el butà (R600a), i amb sistemes més eficients que redueixen l’ús de gas.
Des dels nostres inicis, a Abel Vilalta S.L. hem estat testimonis i protagonistes de l’avanç tecnològic del sector en una època ja contemporània però indubtablement amb molts canvis. Avui, seguim apostant per la innovació, la sostenibilitat i el compromís amb els nostres clients i amb el planeta.
Conèixer la història de la refrigeració ens permet valorar el que tenim, entendre com hem arribat fins aquí i projectar el futur amb responsabilitat. Perquè, per a nosaltres, la refrigeració no és només una tècnica: és una vocació.
Amb aquest article volem oferir una mirada didàctica sobre la història de la refrigeració: des dels seus orígens més rudimentaris fins als sistemes sostenibles actuals. Perquè conèixer el passat del nostre sector és també una manera de construir-ne el futur.
ELS ORÍGENS: CONSERVAR AMB NEU I GEL
Tot i que avui associem la refrigeració a electrodomèstics o sistemes industrials, les primeres formes de conservar el fred daten de l’Antiguitat. Egipcis, grecs i romans ja utilitzaven coves i pous naturals per emmagatzemar neu i gel durant els mesos freds, cosa que permetia conservar aliments o gaudir de begudes fredes a l’estiu.
Aquestes “neveres naturals” es construïen en llocs ombrívols i frescos, i s’aïllaven amb palla i serradures. La neu es premsava per allargar-ne la conservació i el transport exigia una logística sorprenent: recol·lectors, vigilants i transportistes treballaven de nit o a les hores més fredes per evitar que el gel es desfés.
PRIMERS MÈTODES QUÍMICS I FÍSICS
A partir del segle XVI, es van començar a estudiar formes artificials de generar fred. El metge Blas Villafranca, per exemple, ja refrigerava begudes a Roma amb mescles refrigerants. Als segles XVII i XVIII, científics com Robert Boyle, Philippe Laire o Daniel Fahrenheit van desenvolupar tècniques experimentals com la congelació del mercuri o la mesura precisa de temperatures extremes.
També es van popularitzar mètodes químics basats en reaccions endotèrmiques. La combinació de gel i sal, o mescles amb nitrats, permetia reduir la temperatura fins a -16 °C. L’any 1843, la inventora Nancy Johnson va patentar la primera geladora domèstica de maneta, que utilitzava gel i sal per elaborar gelats.
L’ARRIBADA DEL FRED ARTIFICIAL
La gran revolució va arribar amb els primers sistemes de refrigeració artificial. L’any 1748, el metge i químic William Cullen va aconseguir produir gel mitjançant l’evaporació d’èter etílic. Més endavant, Michael Faraday va experimentar amb gasos com el CO₂, que encara avui s’utilitza (R744).
Durant el segle XIX es van patentar els primers sistemes de refrigeració per compressió i absorció. John Gorrie, l’any 1842, va desenvolupar un prototip per refrigerar habitacions hospitalàries, i el 1851 va patentar una màquina per fer gel. Per la seva banda, Ferdinand Carré va idear una màquina d’absorció que funcionava sense electricitat, fent servir vapor per regenerar el refrigerant (amoníac).
L’AVANÇ DE LA REFRIGERACIÓ MECÀNICA
Paral·lelament, la tecnologia per compressió mecànica va avançar amb rapidesa. L’any 1834, Jacob Perkins va patentar la primera màquina de gel, que feia servir èter etílic. Poc després, el francès Charles Tellier va dissenyar una màquina frigorífica industrial amb amoníac, utilitzada amb èxit a la fàbrica de xocolata Menier, a París.
Però va ser Carl von Linde, el 1875, qui va impulsar decisivament aquesta tecnologia. Primer amb alcohol metílic i després amb amoníac, els seus sistemes es van expandir ràpidament: en poques dècades, el 75 % dels fabricants de gel als EUA utilitzaven les seves màquines.
LA NEVERA ARRIBA A CASA
A principis del segle XX, la refrigeració va fer el salt a l’àmbit domèstic. La primera nevera s’atribueix a Marcel Audiffren i es va comercialitzar als EUA per General Electric. Poc després, Fred W. Wolf va llançar un model de cost elevat, mentre empreses com Frigidaire i Kelvinator van introduir millores com el termòstat.
Tot i això, els primers sistemes utilitzaven gasos tòxics o inflamables com el diòxid de sofre, formiat de metil o amoníac. Tot va canviar el 1931, quan DuPont va introduir els CFC o “freons”, molt més segurs. Això va permetre la fabricació massiva de neveres domèstiques accessibles per a les famílies mitjanes.
A Espanya, la primera nevera domèstica va aparèixer el 1952. El seu cost era elevat: l’any 1962 en podia costar 11.000 pessetes, mentre que el sou mitjà rondava les 3.000. Tot i així, la refrigeració es va convertir poc a poc en un element indispensable a llars, comerços i indústries.
EL REPTE MEDIAMBIENTAL I EL FUTUR DE LA REFRIGERACIÓ
Tot i la seva utilitat, els CFC van resultar perjudicials per al medi ambient: contribuïen al deteriorament de la capa d’ozó i a l’efecte hivernacle. Per això es van signar tractats internacionals com el Protocol de Montreal (1987), el Protocol de Kyoto (1997) i l’Acord de París (2015) per limitar i eliminar-ne l’ús.
A nivell europeu, la normativa F-Gas impulsa l’eliminació progressiva dels gasos fluorats. La indústria, per la seva banda, respon amb solucions basades en refrigerants naturals com el CO₂ (R744), el propà (R290) o el butà (R600a), i amb sistemes més eficients que redueixen l’ús de gas.
Des dels nostres inicis, a Abel Vilalta S.L. hem estat testimonis i protagonistes de l’avanç tecnològic del sector en una època ja contemporània però indubtablement amb molts canvis. Avui, seguim apostant per la innovació, la sostenibilitat i el compromís amb els nostres clients i amb el planeta.
Conèixer la història de la refrigeració ens permet valorar el que tenim, entendre com hem arribat fins aquí i projectar el futur amb responsabilitat. Perquè, per a nosaltres, la refrigeració no és només una tècnica: és una vocació.